Un Comiat
Senyores, senyors, titànides, titans,
Durant aquest últim any he estat pensant en el dia que escriuria aquestes paraules. Tractava d’evitar-ho, veient el futur imminent d’una manera llunyana i distant, des d’una perspectiva al·lièna a mi, com si tot fos una pel·lícula, com si res d’això m’estigués passant a mi. Però ara ja és inevitable, el temps se m’ha vingut a sobre i ara, finalment, m’adono de que aquest divendres faré l’últim concert amb Sargon. Déu sant com em costa escriure aquestes paraules.
Després de 9 anys, deixo aquesta banda que m’ha aportat tant a la meva vida. Sembla com si fos ahir quan tenia 16 anys i el Marc, el Litos i el Felip em preguntessin en el parc de Granollers si volia formar part d’aquell nou projecte de power metal anomenat Sargon. En alguna realitat alternativa es deu trobar un Uri que va dir que “no” en aquell moment; un Uri que si veiés la nostra realitat, se li caurien el cullons a terra i desitjaria tornar 9 anys en el temps i entrar a Sargon de cap. Fote’t Uri de la realitat alternativa, haver dit que sí!
I és que Sargon m’ha donat uns moments inoblidables, uns èxits que no podia ni somiar uns anys enrera i una satisfacció tant a nivell personal com professional que han fet -i estan fent- que la meva Vida estigui essent un viatge meravellós.
Ara me’n vaig a viure a San Francisco. Me’n vaig a una de les universitats més “pijes” del món, a seguir amb els meus estudis gràcies a una beca pepino. Ha estat una decisió molt difícil, probablement una de les més difícils de la meva vida, però obtenir aquesta beca és una oportunitat única i irrepetible. Ara mateix, espero que l’Uri d’una segona realitat alternativa, l’Uri que es quedi a Sargon i no se’n vagi als EEUU aquest estiu, no se’n foti de mi al cap d’uns anys. Espero estar fent el correcte i poder-me fotre d’ell al cap d’uns anys.
Aquests dies són estranys. Últims dies a la feina, últims dies a Sargon, últims dies per Barcelona. Estem fent proves als nous cantants i estic molt content de veure com Sargon continuarà encara que jo sigui lluny d’aquí. Els candidats estan demostrant un nivell altíssim en general i de debò crec que a Sargon encara li queda uns quants anys per fotre canya. I és que si per alguna paraula poguéssim definir Sargon és perseverança. Som uns pesats. I encara tenim -o ténen?- moltes coses a dir.
I jo, des de l’altra banda del món, els seguiré. Els recolzaré, i els ajudaré en tot el que pugui. Perquè Sargon sempre formarà part de mi. I perquè aquestes 4 persones increïbles: Llobet, Marc, Negre i Albert, són la meva família que estimo amb bogeria.
Us espero a tots aquest divendres dia 3 de Juliol al Musik’n'viu de Granollers.
Una abraçada titans, ha estat un veritable plaer.
uri
tu si que eres un tio increible!!!
Tienes mucho que ofrecer a la humanidad, tu arte, tu amistad, tu sabiduría, tu talento…
Siempre estaremos contigo!
Molta sort tiu!!!
Com diuen per aqui dalt tu si que ets gran
Merci per tot i si necesites res ja saps
Cuidet!!!!!!!
Jo no vindré al concert, però que et vagi tot molt bé, i que tinguis molta sort en la teva nova “vida”.
Aprofita aquesta gran oportunitat i treu-li tot el suc!!
Que tinguis molta sort i que vagi molt bé per San Francisco!
Àngels
Xurri… todos te extrañaremos mucho… éxito Titán!
Encara no m’ho crec. Ho llegeixo i sembla que hagi de ser una de les teves ironies. SEMPRE seràs de Sargon, i sempre em faràs molt riure.
Yo ya sabes que he llegado a ser fan de Sargon porque primero era fan tuya. Aún recuerdo la cara que se me quedó cuando vi al pirado aquel de los vídeos de las screaming lessons tocar Coil. Desprendías una energía, aunque fuera un vídeo, que ya la quisieran muchos. No fue por nada que te dejé aquel comentario pidiéndote que te casaras conmigo (bueno, es que eran las tres de la mañana, yo pensaba que eras extranjero y yo qué sé… corramos un estúpido velo…).
Aunque tengo el secreto deseo de que al próximo cantante de Sargon le toque la lotería dentro de dos años y se vaya a las Bahamas para que tú vuelvas a tener el mismo puesto, lo único que me parece importante es que sigas haciendo música estés donde estés. Porque los músicos buenos están contaditos y en este mundo prefabricado y enlatado nos hacen mucha falta (oh, por favor, qué pelota que soy, ni que quisiera conseguir unos gayumbos firmados…). Salut, titan!!
És trist i esperançador.
Titaaan!
Muy grande, me has conmovido mogoyón…
Se te va a echar mucho de menos en todos lados!!
Un abrazo y como dicen por ahí si ve el caballo galopar hay que estar preparado para saltar!
tiu, és ja!!
He desitjat molts cops que no arribés mai aquest moment…
Aquesta nit ha DESTROSSAR!!!! ;’)
Joder Uri, que bonito Y.Y la primera vez que te vi fui en Youtube, en los video de los putos gritos (que ahora no veo mas que emos intentando enseñar hacerlos). Desde ese dia fui fan tuyo y despues de Sargon, un grupo que admiro un montón!
Y basicamente que se te echara de menos y que me encanto hacer las pruebas con vosotros.
Cuidate tio, que tengas mucha suerte por alli:)
Cada instant no és més que dues coses: l’instant i la preparació per als pròxims instants. Tinc la impresió de que tú sempre has exprimit les dues cares de cada instant: gaudint i aprenent. Perquè, de fet, suposo que tu has aconseguit oblidar que són dues les cares i has gaudit de l’aprenentatge i après del gaudi. Per això aquesta aventura és on, quan i com ha de ser. Putu Uri. FORÇA TITAN!
Uri tio… T’admiro molt. Si tu creus que has triat la decisió correcta, endavant. La Vida obre portes i un ha d’aprendre a “soltar” coses encara que facin molt de mal. El teu paper a Sargon és i serà irrepetible i inigualable. Gràcies per inspirar-nos i deixar la teva emprenta en cadascuna de les persones que ens hem empapat de Sargon al llarg dels anys.
Cuida’t molt tità!